Més Que Paraules

Verbs en Català

Verb és tota paraula que expressa l'existència, l'estat o una acció dels éssers. Els verbs poden ésser copulatius, transitius o actius, intrasitius o neutres, reflexius i recíprocs.


Classes de verbs

Verbs copulatius

Els verbs copulatius són dos: ésser i estar. El verb ésser expressa solament existència; el verb estar expressa existència i estat; Els altres verbs expressen existència i acció.

Verbs actius o transitius

Verbs actius o transitius són aquells l'acció dels quals recau en un ésser, com: Jo estimo la meva mare. Compro un llibre.

Verbs neutres o intransitius

Verbs neutres o intransitius són aquells l'acció dels quals no pot recaure en un ésser, com: El nen cau. L'home morirà.

Verbs reflexius

Són verbs reflexius aquells d'acció dels quals recau en la mateixa persona que l'executa, com: Nosaltres ens rentem.

Verbs recíprocs

Verbs recíprocs són aquells l'acció dels quals recau en dues o més persones que es corresponen, com: Lluís i Enric es tutegen.

Flexions del verb

Les flexions del verb originen els modes, temps, nomres i persones.

  • El mode: El mode expressa com s'executa l'acció. Els modes del verb són quatre: infinitiu, indicatiu, subjuntiu i imperatiu.
  • El temps: El temps expressa quan s'executa l'acció
  • La persona: La persona expressa qui executa l'acció.

Significació cada mode

El verb, en mode indicatiu, expressa una acció real, ço és, que s'executa, s'ha executat o s'executarà, com: canta, cantà, cantarà.

En el mode subjuntiu, expressa l'acció subordinada a la d'un altre verb, com: quan compri el llibre, te'l regalaré.

En el mode imperatiu, expressa manament o prec, com llegeix-ho.

En l'infinitiu, expressa l'acció sense determinar temps, nombre ni persona, com: pujant l'escala.

Els temps del verb

Els temps principals són tres: el present, el pretèrit i el futur. El verb és en presetn quan l'acció es refereix al moment en què es parla, com: El meu oncle escriu. El verb és en pretèrit quan l'acció es refereix a un moment anterior, com: El meu oncle escriví ahir. El verb és en futur quan l'acció es refereix a un moment posterior, com: El meu oncle escriurà demà.

  • Temps condicionals: Els temps condicionals indiquen una acció posterior a un moment ja passat, o una acciñó que s'acompliria si es realitzés una condició. Exemples: Tu deies que ell entraria; jo sortiria si m'ho permetessin.
  • Temps simples: Els temps simples expresse la signficació del verb amb una sola paraula, com: Antoni dibuixà.
  • Temps compostos: Els temps compostos expressen la significaciñó del verb amb dues paraules, com: Antoni ha dibuixat.
  • Temps perifràstics: Els temps perifràstrics expressen la significació del verb anteposant a l'infinitiu algun dels mots vaig, vas (o vares), va, vam (o vàrem), vau (o vàreu), van (o varen); vagi, vagis, vagi, vàgim, vàgiu, vagin. Exmples: Ell va dir; vau haver venut; no creu que l'hi vagis comprar.
  • Temps presents: Hi ha el present d'indicatiu, el del mode subjuntiu i l'imperatiu.
  • Temps pretèrits: Els pretèrits són: l'imperfet, el perfet, l'indefinit, el plusquamperfet i l'anterior.
  • Temps futurs: Els futurs són: el simple i el compost.
  • Temps condicionals: Són dos, els condicionals: el condicional simple i el condicional compost.
  • Temps del mode infinitiu: Les formes simples de l'infinitu són: el present, el gerundi i el participi passat; les formes compostes són: el pretèrit, el futur, el gerundi de pretèrit i el gerundi de futur.

Nombres i persones del verb

El nombre indica si l'acció del verb és executada per una persona o per més d'una.

Els nombres són dos: el singular i el plural. El verb és en singular quan l'acció es executada per una sola persona, com: jo parlo; i, en plural, quan és executada per dues o més persones, com: nosaltres parlem.

Les persones són tres per al singular: jo, tu i ell, i tres per al plural, nosaltres, vosaltres i ells; les quals s'anomenen, respectivament, primera, segona i tercera persona.

Concordança del verb

El verb es posa en el mateix nombre i persona que el subjecte, com: tu cantes, vosaltres canteu.

Si el subjecte és compost, el verb es posa en plural, com: Enric i jo estudiàvem.

Si en un subjecte compost hi ha la primera persona, el verb es posa en primera persona; i si no conté la primera persona i sí la segona, es posa en segona persona. Exemples: Vosaltres, el mestre i jo arribàrem a l'hora; tu i els nostres cosins sortireu demà.

De la conjugació

Conjugar un verb és posar-lo en tots els seus modes, temps, nombres i persones.

Conjugacions catalanes

Les conjugacions catalanes són tres:

  • Primera, la dels verbs el present d'infinitiu dels quals acaba en ar, com cantar
  • Segona, la dels verbs el present d'infinitiu dels quals acaba en re, com perdre, o en er sense accentuar, com témer, o en er accentuat, com haver.
  • Tercera, la dels verbs el present d'infinitiu dels quals acaba en ir, com servir.

Radical i terminació

Radical d'un verb és el conjunt de lletres que resten al present d'infinitiu en separar-ne les terminacions ar, er, re o ir. Així, cant és el radical del verb cantar.

Terminació d'un verb és el conjunt de lletres que s'uneixen al seu radical en conjugar-lo. Així, la terminació de cantareu és areu.

Verb auxiliar

Verb auxiliar és el que s'empra en la formació dels temps compostos del verb: és el verb haver.

Llengua Catalana

Els mots en Català


Escrit per Cristian G. Guasch i actualitzat el 2022.