Més Que Paraules

Dièresi en Català

La vocal u s'escriu ü quan està situada entre g o q i una e o i. Exemples: següent, ambigüitat, freqüent, obliqüitat.


Quan es posa dièresi?

La dièresi és també emprada sobre una i o una u precedides de vocal per a indicar que no són consonants (com ho són en noia, cauen) ni formen diftong decreixent amb la vocal anterior (com el formen en feina, causa).

Exemples de oaraules amb dièresi: Atribuïa, atribuïes; - veïna, heroïna, agraïres, beneït, intraduïble, diürn, demiürg; - creï, creïs, creïen; - continuïtat, heroïcitat, diürnal.

Però, sense dièresi: atribuíem, atribuíeu, veí, agraí, agraís, deífica, teúrgia (on la i i la u han de portar accent).

Hom escriu, però, i i u amb el valor de ï i ü (ço és, no formant diftong amb la vocal precedent) en els casos següents:

  1. En els sufixos isme ista. Exemples: egoisme, altruista.
  2. En les terminancions verbals int i ir. Exemples: obeint, obeir (d'on el futur obeiré i el condificonal obeiria)
  3. Darrera dels prefixos re i co. Exemples: reimprimir, reunir, coincidir. Però reïx, reüll.
  4. En les terminacions llatines us i um. Exemples: harmònium, tedèum, Sírius.

En la divisió d'un mot polisíl·lab en síl·labes, cal tenir en compte:

  1. Que tota consonant situada entre dues vocals forma síl·laba amb la segona. Exemples: ne | bo | da, pe | ua | da, es | gla | ia.
  2. Que si entre dues vocals hi ha dues o més consonants, l'ultima consonatnt o les dues últimes, si són bl, br, cl, cr, dr, fl, fr, gl, gr, pl, pr o tr, formen síl·laba amb la segona vocals, i les restants formen síl·laba amb la primera. Exemples: o | bra, pe | dra, po | ble, | fes | ta, her | ba, al | tre, subs | tàn | ci | a, mons | tre.
  3. Que els elements desl dígrafs gu, qu, ny i ll són inseparables, i els dels altres dígrafs formen síl·laba el primer amb la vocal precedent i el segon amb la vocal següent. Exemples: ne | guit, ar | quet, ba | nya, tre | ba | lla, cai | xa, cor | ret | ja, pos | ses | siu.

Fa excepció a les regles 1 i 2 la consonant de certs prefixos (des, en, &), la qual és considerada com a formant síl·laba amb la vocal anterior.

Llengua Catalana

Els mots en Català


Escrit per Cristian G. Guasch i actualitzat el 2024.