Receptes de Cuina Catalana

Les receptes més populars

Aquí teniu una llista d'alguna receptes típiques de Catalunya, però hi ha moltes més! Espero que us agradin i us animeu a fer-les a casa.

• Escalivada: és una amanida de verdures assades, amb alls i oli d'oliva. Es pot servir com a entrant o com a acompanyament d'altres plats.
• Esqueixada: és una amanida de bacallà desalat, amb tomàquet, ceba, oli d'oliva i vinagre.
• Escudella i carn d'olla: és una sopa de carn, amb llenties, cigrons, verdures i arròs, acompanyada d'un guisat de carn.
• Fricandó: és un guisat de carn de vedella amb ceba, alls, tomàquet, vinagre i verdures.
• Esqueixada de tonyina: és una amanida de tonyina, amb tomàquet, ceba, oli d'oliva i vinagre.
• Suquet de peix: és un guisat de peix, amb ceba, alls, tomàquet, verdures i vinagre.
• Peus de porc: és un guisat de peus de porc, amb ceba, alls, tomàquet, verdures i vinagre.
• Escalopines a la cava: és un guisat de vedella, amb ceba, alls, tomàquet, vinagre i verdures.
• Canelons de carn: són unes pastes farcides amb carn, amb salsa de tomàquet i formatge gratinat.
• Crema catalana: és una postres de llet, ou, sucre i canyella, amb una capa crocant de sucre a sobre.
• Panellets

Catalunya és la màxima expressió de personalitat gastronòmica

Com en gairebé totes les expressions culturals, Catalunya mostra en el terreny gastronòmic una gran personalitat, que es deixa veure tant a les seves arrelades tradicions com a la seva cuina d'avantguarda, que sovint busca a la història la seva font d'inspiració.

Mediterrània per excel·lència, Catalunya ha viscut al llarg dels segles diverses influències: el pas dels grecs, romans i les posteriors influències italiana –ja al segle XVIII– i francesa han donat lloc a una cuina d'arrels complexes que ha sabut absorbir el millor de cadascuna i crear un bagatge culinari que forma part de la saviesa popular.

A la cuina catalana apareixen ingredients que són comuns a altres cuines mediterrànies: tomàquets, all, herbes fresques, oli d'oliva (particularment els de les D.O. Garrigues i Siurana, elaborats amb el fruiter oliva arbequina), ceba o bacallà, que de vegades recorda a la cuina de la Provença i del Rosselló, de Nàpols o Sicília, que també van integrar el Regne d'Aragó, del qual formava part l'actual Catalunya.

Cuina variada

En tot cas, per entendre la gastronomia d'aquesta regió, cal tenir en compte que a Catalunya no hi ha una sola cuina, sinó diverses.

Una cuina marinera a la Costa Brava, una altra de “mar i muntanya” a l'Empordà, una cuina muntanyenca al Pirineu lleidatà, la cuina singular de les valls d'Aran i la Cerdanya al Pirineu de Girona i una altra del litoral a Tarragona fins i tot algunes altres ben diferenciades.

A cada regió corresponen, com és lògic, les pròpies receptes i ingredients. Si els eriçons de mar, els peixos de roca i els guisats mariners –suquets– són la temptació de qualsevol que visiti els ports de la Costa Brava, els bolets són la passió de tot Catalunya que durant la tardor – sobretot a les zones boscoses de Lleida– presenten una diversitat enorme.

Les combinacions entre marisc i productes de terra endins (conill amb llamàntol i cargols, pollastre amb llagosta o escamarlans, etc.) sorprenen a qui visita les excel·lents taules de Girona, el ritual d'uns calçots (sort de cebes tendres rostides en foc de sarments ) i la intensitat d'un bon allioli no decebran tampoc el que arribi a una vila tarragonina.

Els arrossos també són habituals a tot Catalunya, igual que una recepta marinera de fort arrelament popular però d'invenció relativament recent, la fideuà (amb fideus, és a dir, amb pasta), els diversos embotits catalans (fuet, llonganisa, botifarra) o plats emblemàtics com l'esqueixada o l'escalivada.

Influència de la capital Catalana

En tot aquest riquíssim panorama culinari, Barcelona ha actuat com a capital digna, convertint-se en el millor aparador dels receptaris de tot Catalunya.

Ha estat a la Ciutat Comtal on la burgesia ha adoptat i millorat plats camperols i també allà on els sabors populars s'han doctorat en una infinitat de bons restaurants, que fan que Barcelona tingui una de les millors ofertes gastronòmiques d'Espanya.

Un altre dels grans atractius de la capital catalana en l'aspecte culinari és el seu mercat singular, La Boquería, d'origen medieval i que encara conserva la seva estructura inicial, que és, sens dubte, un dels més atractius d'Europa.

Els colmados, hi ha autèntics especialistes, que van néixer com a botigues d'ultramarins, també són un bon exemple de la fina sensibilitat gastronòmica barcelonina.

Brindis pels vins catalans

Una altra activitat on sens dubte destaca el dinamisme català és la indústria vinícola. Hi ha onze Denominacions d'Origen diferenciades, que la converteixen en la Comunitat que exhibeix la diversitat geogràfica i varietal més gran.

D'aquesta manera, presenta alhora regions productores tan extenses com el Penedès i d'altres de molt més petites i especialitzades, com la Conca de Barberà, Alella o Pla de Bages.

Amb aquest patrimoni vinícola, Catalunya és capaç de produir des de blancs frescos i lleugers fins a negres de gran extracció passant per rosats de perfil clàssic; negres lleugers de tall internacional i escumosos d'enorme difusió, que s'acullen a la denominació Cava, el millor vi escumós natural, al costat del xampany francès.

Històricament, la vinya catalana va ser bàsicament negre fins que es va estendre l'elaboració de cava a l'últim terç del segle XIX, que va impulsar alhora la producció de tres varietats locals: Xarel·lo, Macabeu i Parellada.

El darrer gran fenomen de la viticultura catalana ha estat la consagració de la D.O. Priorat com a zona d'elaboració de negres de gran potència i complexitat, elaborats a partir de les varietats Garnatxa i Carinyena i que han aconseguit una gran cotització als mercats internacionals.

L'exemple del Priorat ha servit per impulsar-ne altres D.O. catalanes, com ara Falset, Tarragona, Empordà-Costa Brava i Montsant (l'última). Recentment, també s'ha creat la D.O. Catalunya, per donar suport d'origen a produccions delimitades a tot el territori català.

Cuina nadalenca de Catalunya

El toc essencial d'un Nadal és un brindis amb cava, un vi escumós i sec perfecte per a les grans ocasions. A més, hi ha dos plats especialment tradicionals.

D'una banda escudella i carn d'olla (un guisat de verdures, llegums i carns que, sobretot per Nadal, és habitual que contingui pasta amb forma de petxines, les anomenades galets).

D'altra banda, els canelons farcits de carn amb els que se celebra el dia de Sant Esteve (26 de desembre). El torró d'Agramunt i les neules posen el punt dolç a les postres.