Més Que Paraules

Qué fer i veure a Lleida 2022

Al centre de la fèrtil vega del riu Segre s'hi assenta Lleida, urbs que ha acollit diverses cultures al llarg de la seva història. A la seva ciutat vella destaca sobre un turó l'antiga catedral o Seu Vella, símbol de la capital.


Aquest privilegiat enclavament de fèrtils hortes va atreure primerament els ilergets ibers al s. V a. C., poble que va donar origen a aquesta ciutat que va passar després a mans romanes sota el nom d'Ilerda.

El turó era llavors i continua sent avui el centre de Lleida. El punt més alt de la ciutat conserva restes de construccions dels diversos pobles que es van assentar a la zona.

La principal és la Seu Vella o Catedral Vella, temple romànic gòtic que va començar a construir-se a principis del segle XIII i que destaca per posseir una planta totalment fora dels cànons de l'època, ja que està situat el claustre a la part frontal de l'edifici.

A uns metres de l'antic recinte catedralici encara sobreviuen les ruïnes de l'antiga muralla que una vegada va envoltar la ciutat i alguns murs de la Zuda, fortalesa àrab del segle IX.

La resta del nucli antic lleidatà conserva racons pintorescos com la plaça de la Paeria, on s'ubica l'Ajuntament, un bellíssim exemple d'edificació romànica del segle XIII.

Per la seva banda, la plaça de la Catedral compta amb dos monuments destacats: la Seu Nova o Catedral Nova, construïda sota cànons neoclàssics al s. XVIII, i l'Hospital de Santa Maria, antic convent que acull un interessant pati interior del gòtic tardà.

Altres edificacions que mereixen una visita són el Casino Principal, de construcció noucentista, el Palau Episcopal i l'església de Sant Llorenç (s. XIII), d'estil romànic i abundants afegits gòtics.

Lleida és una ciutat que ofereix, a més, un ampli ventall de possibilitats, des de fer compres pels comercials carrers de Sant Antoni o Carrer Major, fins a passejar plàcidament al llarg de la ribera del riu Segre o per l'arbrada Rambla de Ferrán.

Festes, gastronomia i rodalies

Per conèixer millor el poble lleidatà, la visita a la ciutat es pot fer durant algunes de les festes que se celebren al llarg de l'any, com les patronals en honor a Sant Anastasi -11 de maig-, la de Moros i Cristians o el peculiar Aplec de Cargol, on es consumeixen centenars de quilos de cargols.

Precisament, el cargol és l'ingredient bàsic d'una de les especialitats gastronòmiques lleidatanes, els cargols a la llauna (cargols a la llauna). Cadascuna de les diverses comarques aporten la seva pròpia especialitat: truites, ànec amb naps, olla aranesa (guisat a base de carn i verdures), xolís (embotits de porc), etc.

L'oli d'oliva produït a les Garrigues té Denominació d'Origen. Les postres passen per les excel·lents fruites que proporciona la fèrtil horta lleidatana, o bé per una deliciosa rebosteria, que té als torrons i xocolata d'Agramunt els seus màxims exponents. Sota la Denominació d'Origen Costers de Segre es produeixen alguns dels millors vins d'Espanya, entre els quals figuren els vins de Raimat.

A l'alt Pirineu lleidatà hi ha el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. A més de ser un espai natural d'alt valor ecològic, posseeix un ric patrimoni arquitectònic, ja que acull el conjunt d'esglésies romàniques de la Vall de Boí, declarat Patrimoni de la Humanitat.

Aquesta cadena muntanyenca alberga, així mateix, algunes de les millors estacions d'esquí del país: Baqueira-Beret, Boí-Taüll, Espot-Esqui, Port del Comte i Port-Ainé. A la Val d’Arán, al costat de Baqueira, s'ubiquen els paradors d'Artíes i Vielha. Al nord-est de la província se situa el Parador de Turisme de la Seu d’Urgell, que posseeix un antic claustre renaixentista.

Visitar Lleida

Troba informació sobre tot el que pots fer a un viatge a Lleida. Millors plans, què visitar, activitats a Lleida.

Museu Arqueològic de l'Institut d'Estudis Ilerdencs

L'Institut d'Estudis Ilerdencs (Plaça de la Catedral, s/n.) es va crear el 1942 i està situat a l'antic hospital de Santa Maria, un dels edificis més ben conservats del gòtic civil a Catalunya (segles XV-XVI). L'Institut és un centre promotor i impulsor de la investigació i l'estudi de la província de Lleida.

Museu de Lleida, diocesà i comarcal

Presenta els béns museístics de la ciutat de Lleida i els voltants, cedits per nombroses institucions culturals (San Crist, 1).

El museu aplega col·leccions aportades principalment per l'Institut d'Estudis Irlerdencs, l'antic museu diocesà de Lleida i el Capítol de la Catedral de Lleida.

D'aquesta manera, el museu compta amb un fons arqueològic amb testimonis de l'Edat del Bronze, de l'època ilerget i dels rics jaciments del Baix Segre. Així mateix, posseeix una centenària col·lecció sacra i el Tresor de la Catedral de Lleida.

A més, està concebut com a museu didàctic i consta de diversos punts d'interpretació per fomentar la participació del visitant.

Castell de Gardeny

Un recinte fortificat, molt ben conservat i restaurat, que és un dels pocs exemples d'arquitectura militar de l'Ordre del Temple construïda de nova planta (Turó de Gardeny, s/n.).

En efecte, el conjunt templer de Gardeny va ser construït per aquesta ordre monasticomilitar sense aprofitar estructures anteriors. Així, es pot contemplar una estructura de castell inspirada en l'arquitectura occitana del moment.

Està constituïda per tres estructures principals, construïdes a mitjans del segle XII. El recinte emmurallat, profundament modificat als segles XVII-XVIII, acull la torre-habitació o torre-donjón, de dues plantes, la inferior amb la funció de magatzem i la superior de residència dels monjos de l'Ordre, al voltant de la qual van anar construint-se diverses dependències.

L'església de Santa Maria, romànica (segona meitat segle XII), consta d'una nau de planta rectangular, volta de canó apuntada i absis poligonal; es va completar al segle XIII amb dues capelles laterals a manera de creuer-presbiteri, on es van descobrir fragments de pintura mural.

Castell del Rei (La Suda)

D'origen àrab, va ser modificat pels reis cristians (Turó la Seu Vella). Jaume I va reconstruir el palau, al segle XIII. La capella es va construir en temps de Pere el Cerimoniós. Durant la Guerra del Francès va ser destruït en part. Exteriorment té torrasses rectangulars. A l'interior, les naus estan dividides en trams, i destaquen les voltes de creueria, decorades amb motius mudèjars.

Catedral Nova de Lleida (Seu Nova)

L'actual seu catedralícia de Lleida està considerada com la primera construcció en estil neoclàssic de Catalunya, amb influències encara del barroc avançat, i de l'academicisme francès (Plaça de la Catedral, s/n).

Va ser dissenyada per Pedro Martín Cermeño i va dirigir les obres principals l'italià establert a la Cort espanyola Francisco Sabatini. Es tracta d'un edifici ampli i de tall més aviat sever, realitzat amb pedra de tons grisencs.

El temple consta de tres naus amb voltes de mig canó que descansen sobre pilars amb pilastres adossades d'ordre corinti i contraforts entre les capelles laterals. Disposa de girola i creuer. Una escalinata dóna accés al temple a través de la façana principal, presidida per un enorme blasó esculpit amb les armes de la Casa de Borbó.

Aquesta està dissenyada amb tres pòrtics de mig punt, enquadrats per elements neoclàssics de mitges columnes, capitells, frisos i tres reixes. A més compta amb dues torretes-campanar laterals, unides per una terrassa amb barana.

Palau de la Paeria (Ajuntament)

El palau de la Paeria és la seu de l'Ajuntament de Lleida des de l'any 1383. És un dels edificis més significatius de l'arquitectura civil gòtica de Catalunya (Plaça de la Paeria, nº 1).

Data del segle XIII, amb diverses reformes posteriors. Les més rellevants són les de dues de les façanes. La plaça de la Paeria, d'estil neomedieval, es deu a Ramon Argilés (1927), i la de la façana posterior, neoclàssica, és obra d'Agapit Lamarca (1868).

L'edifici s'organitza al voltant d'un pati central de planta quadrada, amb galeries d'arc de mig punt a la planta baixa i finestrals triforats, també de mig punt, a la planta noble, que es repeteixen a la façana.

En una sala es conserva el retaule procedent de l'antiga capella, obra de Jaume Ferrer (mitjan segle XV). Al soterrani, format per arcs apuntats, es poden visitar les restes arqueològiques d'un edifici rectangular d'època romana i dels banys andalusins (segles IX-X).

Catedral Vella de Lleida (Seu Vella)

Monument emblemàtic de Lleida, situat al Turó la Seu Vella. La catedral de la Mare de Déu de l'Asunción està construïda a dalt del Puig del Castell.

Edificada entre els segles XIII al XV, està dedicada a Santa Maria. S'erigí sobre una antiga mesquita a partir del 1203, sota la direcció de Pere de Coma. Es va consagrar el 1278. És de planta romànica amb tres naus, creuer amb cimbori octogonal i cinc absis a la capçalera.

Què fer a Lleida

  • Gerri de la Sal
  • Ponts
  • Salardú
  • La Seu d'Urgell
  • Taüll
  • Tremp
  • Vallbona de Les Monges
  • Vielha
  • Lleida
  • Montfalcó Murallat
  • La Pobla de Segur
  • El Pont de Suert
  • Balaguer
  • Barruera
  • Cervera
  • Erill-La-Vall
  • Espot
  • Esterri d'Aneu
  • Alos d'Isil
  • Arties

Qué fer a Catalunya:

Coneix altres comunitats autònomes d'Espanya


Escrit per Cristian G. Guasch i actualitzat el 2024.