Substantiu Català

El substantiu: S'anomena substantiu o nom tota paraula que designa un ésser.

Divisió del substantiu

El substantiu pot ésser comú o propi

Substantiu comú és el que pot aplicar-se a tots els éssers de la mateixa espècie, com home, lleó, taula.

Substantiu propi és el que designa un sol ésser, com Déu, Catalunya, Joan.

Substantiu gentilici: Són gentilicis els substantius derivats que indiquen la nació o la pàtria d'un ésser, com català, espanyol, anglès.
Substantiu col·lectiu: És col·lectiu el nom que designa una reunió d'éssers de la mateixa espècie, com oliverar, pineda, brancatge.
Substantiu augmentatiu: Són augmentatius els noms derivats que designen un ésser de majors dimensions que el primitiu, com homenarro, casassa.
Substantiu diminutiu: Són diminutius els noms derivats que designen un ésser de menor dimensions que el primitiu, com homenic, claueta.

El nom pot ésser de dos gèneres: masculí i feminí.

Són de gènere masculí els noms d'home, d'animal mascle o de coses que poden portar davant la paraula el. Exemples: pintor, gos, el llibre.

Són del gènere femení els noms de dona, d'animal femella i de coses que poden portar davant la paraula la. Exemples: pintora, gossa, la taula.

Els noms tenen dos nombres: singular i plural.

Un substantiu és en nombre singular quan designa un sol ésser, com estel, gat, dona.

Un substantiu és en nombre plural, quan designa dos o més éssers, com estels, gats, dones.

Noms que no tenen plural: Hi ha noms que sols s'empren en singular, salvació, honradesa.

Noms que no tenen singular: Hi ha noms que sols s'empren en plural, com exèquies, trespeus