Més Que Paraules

Pronoms febles en Català

Els pronoms personals febles són monosíl·labs inaccentuats que s'escriuen immediatament davant o darrera el verb formant amb ell un tot fonètic.

Els pronoms febles són em, et, es, ens, us, el, la, els, les li, hi, ho, en. Molts d'ells poden revestir diverses formes segons la lletra inicial o final del verbque acompanyen. Awuestes formes són:

Formes Exemples de 1ª persona de 2ª persona
singular plural singular plural
darrera el verb plena
reduïda		 me
'm		 nos
'nos		 te
't		 vos
us
davant el verb reforçada
elidida		 em
m'		 ens
-		 et
t'		 -
-
Formes Exemples de 3ª persona neutre adverbials
singular plural
darrera el verb plena
reduïda		 se lo la li
's 'l - -		 los les
'ls -		 ho
-		 hi ne
- 'n
davant el verb reforçada
elidida		 es el - -
s' l' l' -		 els -
- -		 -
-		 - en
- n'

Darrera el verb

  • Quan acaba en consonant o u, hom usa les formes plenes separades del verb per un guionet. Exemples: fes-ne, trencar-lo, donin-nos, poseu-vos, mireu-me.
  • Quan acaba en vocal altra que u, hom usa la forma reduïda dels que en tenen; per als altres hom usa sempre la forma plena. Exemples: posa'm, dona'ns, aixeca't, vendre-us, pondre's, mira'l, banyi'ls, caure'n, faci-la, ensenya-li, endreça-les, provi-ho, pensa-hi.

Davant el verb

  • Quan comença en consonat, hom usa les formes reforçades, sense guionet. Exemples: em cou, ens pren, et diu, es posa, el creu, els surt, en compra. Per als que no tenen forma reforçada, hom usa la forma plena, llevat al plural de la segona persona en què usem us en lloc de vos. Exemples: la llença, li cull, les mira, ho sé, hi torna, us porta.
  • Quan comença en vocal o h, hom usa les formes elidies per als que en tenen, les reforçades ens i els, la reduïda us i les plenes per als que resten (li, les, ho, hi). Exemples: m'inspira, t'hem acollit, s'ignora, l'entren, n'han dut; ens admira, els honora, us hem acompanyat, us arreplega; li havia posat, les amoixa, ho accepta, hi acuidrà.

Tingui's present que el pronom femení de tercera persona la, no sol reduir-se a l' davant una forma verbal començada per i o u febles (precedides o no de h). Exemples: (referint-se a una dona), l'acullen, l'honoren, l'insten (amb i forta); però: la importunen, la inquieten, la humilien, la ultratgen.

Els pronoms febles de primera i segona

Els pronoms febles de primera i segona persona són usats per a substituir indistintament un complement acusatiu o un complement datiu de primera o segona; és a dir: tenen una sola forma per a l'acusatiu i per al datiu.

Exemples

Pronoms de primera persona fent de complement acusatiu: Crideu-ME a les sis. El teu fill EM respecta. El rector M'ha convidat. A les dotze avisa'M. Els companys ENS esperaran a l'estació. Ajuda'NS. Escolteu-NOS.

Pronoms de primera persona fent de complement datiu: Vols deixar-ME un llapis? No ENS busquis brega. M'ensenyava la seva col·lecció. Acosta'M el gerro.

Pronoms de segona persona fent de complement acusatiu: En Pere T'ha cridat. La teva mare ET busca. Els contraris US volten. Acosteu-VOS a nosaltres.

Pronoms de seonga persona fent de complement datiu: Després ET sabrà greu. Vols canviar-TE els mitjons? Doneu-VOS les mans. La nena US donarà una galeta.

Els pronoms febles de tercera persona

Els pronoms febles de tercera persona tenen diferents les formes d'acusatiu i de datiu, és a dir usen unes formes per a substituir els complements acusatius i unes altres per als complements datius.

Les formes de l'acusatiu

  • masculí singular: el (lo, 'l, l')
  • femení singular: la (l')
  • masculí plural: els (los, 'ls)
  • femení plural: les

Exemples

Voleu un llapis? Agafeu-LO. Ja EL tinc. Desa'L. No L'amaguis. Veus aquesta llibreta? Mira-LA. No LA toquis. Teniu els diners? Poseu-LOS a la calaixera. No ELS perdeu. Compta'LS bé. Heu llegit totes les lletres? No LES hem llegides totes. Llegiu-LES ara.

Les formes del datiu

  • masculí o femení, singular: li
  • masculí o femení, plural: els (los, 'ls)

Exemples

Crida en Joan i dóna-LI el berenar. Busca la Maria i posa-LI el davantal. Vènen els nois i ELS enseyem de llegir. Quan veurem les teves germanes ELS donarem els restrats. Ensenyeu-LOS els presents. Aixi que arribin les nenes, dóna'LS berenar.

"E demanam-li quins [quins] ports havia de prop de la ciutat" (Rei Jaume). "E els pelen (a elles) les celles o lo front e los raen amb vidre subtil les galtes e lo coll." (Metge).

Noti's que la forma de datiu plural, comuna al masculí i al femení, és igual a la forma d'acusatiu plural masculí; així es que els o los podrà representar tant un complement tant un complement acusatiu com un de datiu, però les sols pot representar un complement acusatiu.

Els pronoms febles de tercera persona

Els pronoms febles de tercera persona també són emprats per a substituir un predicatiu quan aquest és un substantiu determinant.

Exemples

Aquesta noia sembla secretaria del gerent, però no L'és. Eren els teus cosins? No ELS eren. Semblen les veïnes de casa, però no LES són.

Quan el subjecte i el complement acusatiu d'una proposición són una mateixa persona o un mateix ésser

El verb és dit reflexiu, i el complement acusatiu és expressat pel que fa referència a primeres i segones persones, singular i plural, pels pronoms em, ens, et, us en llurs diverses formes, i pel pronom reflexiu es (se, 's, s') sempre que es tracti de terceres persones, singular o plural, indistintament.

Exemples

Jo M'eixugo. Rentant-ME, m'he esquitxat. A casa ENS llevem a les sis. Ara ells ES pentinen i elles ES miren al mirall. Poden despullar-SE en aquesta caseta.

Llengua Catalana

Els mots en Català

Escrit per Cristian G. Guasch i actualitzat el 2024.