Més Que Paraules

Definició de Feudalisme

El terme “feudalisme” és d'origen recent, i està format pel sufix “–ismós” (paraula grega la fi del qual és moltes vegades fer al·lusió a un sistema polític, social, i econòmic, com ho és en aquest cas), i el vocable “feu”, que es refereix a la terra, lliurada a un vassall, pel seu senyor.


El feudalisme és una manera d'organització, que va regir durant l'Alta Edat Mitjana, és a dir, entre els segles V i XV, al continent europeu. Durant aquest règim existien classes socials ben diferenciades i disposades en jerarquia, i forts vincles de vassallatge (relació entre homes lliures) entre elles. El sorgiment del feudalisme va ser degut a una crisi i fragmentació del poder als reis, ia la inseguretat i manca d'activitats comercials a les ciutats.

L'enllaç de vassallatge està integrat pel senyor feudal i el vassall; totes les persones eren vassalls d'un senyor, i molts eren a més senyors (tot i que no tots); l'única persona que no era vassall de cap senyor, però sí senyor feudal de tots, era el rei, ja que aquest es trobava a la cúspide de la piràmide de jerarquia feudal. El vassallatge consisteix que el senyor feudal li brinda protecció i un benefici, al seu vassall, a canvi de la seva fidelitat. El benefici atorgat al vassall eren generalment terres, anomenades “feus” des del segle XI.

El territori estava dividit en regnes, amb comerç mínim, ja que l'economia era de subsistència, és a dir, es produïa només el necessari per a l'autoproveïment. L'Església Catòlica tenia gran poder a l'Edat Mitjana, així com grans riqueses; el seu poder abastava àmbits religiosos, socials, econòmics, culturals, i fins i tot polítics.

El castell, construcció gran, forta, i utilitzada per a la defensa, és el símbol més característic del feudalisme, on vivien els nobles.

Classes socials en el feudalisme: la noblesa (ducs, marquesos, comtes, barons, ia l'escala més baixa, els cavallers), el Clergat (l'Església, els membres del qual integraven: el clergat secular, o el clergat regular), i els camperols (classe social dividida en camperols lliures, i serfs), que integraven el sector més nombrós de la població.

Definicions


Escrit per Cristian G. Guasch i actualitzat el 2024.